Primer dia 16 d'agost 
Segon dia 17 d'agost
Tercer dia 21 d'agost
Quart dia 23 d'agost Després d’unes vacances informàtiques torno al meu bloc i espero poder escriure tot el que puc arribar a veure a través de l’objectiu de la meva càmera vermella Kodak.
Aquest passat mes d’agost he caminat moltíssim a la vora del mar des de la Riera Canyadó a Montgat Nord i he pogut observar com el voler protegir massa als animals de carrer com si fossin una altra cosa el que fem és privar-los de defenses.
A primers d’agost vaig observar un cau d’animals a prop de l'estació de Montgat i em va sorprende que davant tingués una garrafa tallada d’aigua i un recipient amb pinso de gat. Alguna ànima caritativa es preocupava cada dia de'alimentar algun animal del cau.
Al dia següent vaig tornar a passar i vaig quedar tot embadalit mirant dos preciosos gatets que sortien del cau i observaven l’exterior... Vaig quedar-me una estona mirant tan bonica estampa. No parava de fotografiar-los
Al cap de pocs dies hi torno a passar i observo que l'ànima caritativa s'ha extralimitat i ha volgut protegir de la calor del sol l’entrada del cau dels gats. Jo mai toco res així que faig una fotografia i segueixo endavant. M`he quedat sense poder veure els gats.No entenc gaire perquè necessitaven una ombrel•la els gatets. Dins del cau estarien força fresquets sense necessitat de cap ombrel•la.
L’endemà observo una gran salvatjada: Algú no li ha agradat l’ombrel•la i fent la gran bretolada l’ha incendiat i ha cremat el recipient de l’aigua i del menjar. Ja no he pogut veure mai més els dos gatets. Ara quan hi passo només hi veig el cau buit i una tristor s’apodera del meu cor.
No m'estranya la tristor, Ernesto.
ResponEliminaHi ha brètols que, posats a fer de piròmans, podien començar (auto)cremant-se el cul, la veritat.
Ernesto, és un plaer tornar a llegir-te!
ResponEliminaM'ha fet molta gràcia la tenda de campanya que els van posar als gats. Com tu dius, algú que es va extralimitar, i amb tanta xorrada el que va aconseguir és captar l'atenció del bèstia de torn. Però probablement els gatets seguiran vius, que són espavilats i segur que van fugir de les flames. I és que com tothom sap, els gats tene set vides...
Que bé retrobar-te, ja tenia ganes de debó!
ResponEliminaEn veure només les fotos he pensat que semblava un reportatge del National Geografic, i que tu com a bon observador i reporter ens oferies el desenvolupament de la història felina.
No veia possible, com així ha estat, que fossis tu qui havia posat l'entoldat als gats, cosa força inútil tal com després argumentes.
El que si és cert i creible, és que tens un cor que no t'hi cap en el pit, tot comptant que ets un home de mesures importants!
Fins demà a la trobada de llops leblanskynians1
Un petó tan gran i tendre, com tu!
Un interessant i instructiu treball de camp, que diu força de la segona de les especies observades: els humans. M'alegre que tornis a tindre el bloc en actiu. Salutacions.
ResponEliminaquina alegria tornar-te a llegir! me n'alegro molt que reprenguis la tasca blogaire :)
ResponEliminaErnesto, ja tenia ganes de tornar passejar amb tú!
ResponEliminaJo també penso que els gats debien escapolir-se sense ni una sola esgarrapada. Són uns animalons ben autònoms aquests i tan poc necessitaven un humà que els posés un parasol, com un altre que els salvés la pell!!
Una abraçada,
Carme
óscar, gràcies pels teus ànims.
ResponEliminaLeblansky, ja he tornat de fer vacances i torno a caminar.
ResponEliminaSeguramnet que tens raó i els gats deuencaminar per l'entorn.
Carme j. Que bé de poder-te llegir una altra vegada.
ResponEliminaMoltes gràcies pel teu comentari.
Brian , a partir de demà ja estaré a ple rendiment i podré gaudir de les lectures dels blocs.
ResponEliminaGràcies.
Clìdice , les teus comentaris sempre mànimen . Gràcies.
ResponEliminaCarme. Qué bé que puguem llegir-nos altra vegada.
ResponEliminaSegurament que les gats ja s'han fet grans i viuen per l'entorn.
Cada dia en puc obserar forces de gats , però aquestsa dos no els he tornat a veure.
Una abraçada!!!
Ernesto,
ResponEliminaImatge i paraula, el segell de la casa. Bon inici pels teus caminars!
Gràcies per tornar i a veure si fem una orxata a Badalona que la Neus m'ha picat la curiositat!