UN GAT DE CARRER

De tots els gats de carrer que he vist pel llarg í ample del món , el que més m'ha impressionat ha estat el gat de Botero.

Aquest gat és fa amic de tothom i si us fixeu bé amb els seus rasgues veureu que traspua bonhomia per tots els seus porus.

És un gat molt carinyós i molt intel·ligent. mai he vist que hagi fet mal a cap criatura encara que li estirin dels bigots.

No sempre ha esta a la rambla del Raval . Ni la rambla del Raval ha estat sempre. Abans aquest gat passejava per la paret de les drassanes .

En la foto posterior podem veure l'indret on es trobava aquest gat. Estava com abandonat i molt solitari. Érem pocs els que anàvem a portar-li menjar i a fer-li companyia.

En aquell temps el Raval rebia el nom de "Barri Xino", que de xino no en tenia res. Era un barri molt popular , ple de bagasses, "xulos", carteristes, trilleros, i altres espècies humanes, avui dia malauradament desaparegudes.

Quan després de vaguejar pel " Barri Xino" , tenia ganes d'estar sol i apartat, anava a trobar-me amb el gat de Botero, que sempre m'escoltava totes les meves cavil·lacions amb moltíssima atenció.

Avui dia aquest gat es troba a una rambla de disseny socialista que després de "esponjar " el "barri xino", fent desapareixer grans illes de cases, i amb elles la història d'una època industrial, els hi ha quedat una rambla amb un mosaic d' ètnies , llengües i religions, que a mi m'encanta ja que puc viatjar sense mourem de Barcelona.


M'agrada veure amb quina devoció els paquistanesos es miren el gat , el indis li porten flors, els marroquins te amb menta....


A mi m'agrada moltíssim aquest gat i moltes vegades m'assec a una taula al seu costat i mentre prenc un te verd amb menta li llegeixo parra grafs del llibre "la biblioteca de los libros perdidos", ell com sempre m'escolta amb molta devoció.




Tinc tanta devoció per aquest gat , que gairebé és com una malal tia.

Sempre que vaig a Barcelona li faig una visita . Els meus amics quan veuen que els meus passos es dirigeixen cap aquest indret ,ja es separen de mi. De cap manera volen molestar ni posar-se en les converses íntimes que tenim el gat i jo.

El que no puc entendre és com hi ha persones que no el volen, fins i tot he vist que està ple de cartells en contra del gat.

Vosaltres mateixos ho podeu comprovar amb aquesta fotografia que es llegeix molt bé la crida veïnal.