Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

divendres, 19 de febrer del 2010

GAT DE TEULADA (1)

L'Alfama (Lisboa) tendresa 1983


Durant un període llarg de la meva vida vaig haver de viure en unes golfes de una casa de poble. Una habitació sota teulada , sense calefacció i amb les úniques vistes de les teulades veïnes.

Els hiverns eres molt freds , l'alè de la meva respiració es convertia en gel , i cada matí havia de treure el glaç del vidre per poder observar l'exterior.

Estava mirant les teulades quan sento un lleu miolar d'un gat siamès que arraulit es moria de fred. Em va entendrir tant que el vaig acollir a la meva cambra.

De seguida entre el gat i jo va néixer una relació simbiòtica. A l'hivern es posava dintre el llit i m'escalfava els peus a canvi de poder dormir a cobert.

En pic venia el bon temps , el gat gairebé no estava a la cambra, se n'anava per les teulades cercant o furtant menjar pels diferents rebosts del veïnat.

Quan em despertava sempre em trobava l'esmorçar servit: unes vegades ous frescos, altres troços de cansalada, llonganisses... Cada dia em portava una cosa o altra.

Mai li vaig poder ensenyar que em portés també el pa amb tomàquet.


Nota.- En memòria de la meva gata Norma que vam compartir molts bons moments.

9 comentaris:

  1. No m'estranya que li estiguis agrait!

    ResponElimina
  2. Vaig passar una bona temporada sense haver de comprar l'esmorzar. ha, ha,ha.

    ResponElimina
  3. I mai no et va oferir cap ratolí?
    Hagués estat un homenatge, perquè amb ells els agraden molt! I tu hauries d'haver fet els honors correponents al obsequi.

    ResponElimina
  4. Per cert no t'he dit que m'agrada molt com relates les històries felines.

    ResponElimina
  5. Ernesto, per la manera com descrius la teua vida a les golfes, sembla que la cosa devia ser dura. El primer cop que em vas parlar d'aquesta història, jo m'havia figurat que estaves de vacances!

    ResponElimina
  6. Carme més d'una vegada em va oferir ratolins i altres animalons , però aquestes "exquisiteces" deixava que les gaudís ella. D'aquesta manera ens repartíem millor l'esmorzar.
    Gràcies pel teu elogi.

    ResponElimina
  7. La meva vida a les golfes era dura a l'hivern per les baixades de temperatura.Però m'encantava molt aquell fred ja que em recordava "El Doctor Zhivago", una pel·lícula de culte.
    Leblansky jo sempre he confós les vacances amb el treball. De fet potser no he treballat mai.

    ResponElimina
  8. Encara recordo com em parlàves de la Norma temps era temps. Què jovenets érem, Ernesto.

    ResponElimina
  9. Érem joventets i plens d'il·lusions. Ara sóm més grandets i seguim renovant-nos.

    ResponElimina