A l'entrada del Mas hi trobem un doll d'aigua de mina
Ornamentació de les ampolles del vi ORIGENS 
En Josep Coll i el seu vi novell 
Vista de la masia
La taula parada i el bon vi rosat
El decantador i el color del vi
La bodega antiga de la masiaEl passat dilluns dia 1 de novembre vam acudir a la presentació d’un nou vi rosat de la denominació d’Alella (encara en tràmit) . Aquest vi ens recorda el famós vi novell de canyet que abans anava a comprar en garrafes junt amb el meu pare.
La masia Coll , és una de les masies amb més projecció dins de Canyet. Fins fa pocs anys encara es podia comprar a granel un vi rosadet que es podi prendre molt bé tot fresc i en porró.
Ara el propietari de la masia , en Josep Coll , per poder seguir la tradició familiar ha volgut embotellar un vi de qualitat format per un 26% de merlot i un 74% de xarel•lo pansa blanca.
Jo vaig tenir l’ocasió de formar part dels convidats a aquesta fita del naixement d’un nou vi i tot i no sé un entès en vins , el vaig trobar molt bo. Fresc, afruitat i un color rosa pàl•lid d’una transparència cristal•lina.
La veritat aquest vi entrava tan bé que vaig perdre el control de les copes fresques que van anar a parar dins meu.
Ara ja torno a tenir el vi rosat novell que tan agradava al meu pare. A la meva nevera m’espera una ampolla d’aquest meravellós líquid.
M'alegra llegir-te de nou! Si a sobre hi ha una copeta de vi pel mig (encara que sigui virtual), millor que millor! Salud! ;-)
ResponEliminaHome! ben tornat, en Josep Coll en va convidar, però no vaig poder anar-hi. Espero que el projecte arreli i que més gent de Canyet s'apunti a fer vi.
ResponEliminaEi, Ernesto, temps sense saber de tu! M'alegra saber que et continues cuidant!
ResponEliminaBrindem amb vi del canyet pel retorno de l'Ernesto!
ResponEliminaQuè bé que hagis tornat, Ernesto!!! Et trobavem a faltar!!!
ResponEliminaAhir va sortir a La Vanguardia un article sobre aquest nou vi i tot just parlàvem...
Home! Veig que aquest temps de pausa només era de pausa blogaire, i que saps com aprofitar el temps fent salut.
ResponEliminaQuina alegria, Ernesto!!!
ResponEliminaCal brindar pel teu retorn i molts altres motius.
Benvinguda vida quotidiana!
Se't trobava a faltar, Ernesto.
ResponEliminaAra em prendria un vinet d'aquests...
Ni t'imagines la emoció que em fa tornar a llegir-te. Per un moment vaig arribar a pensar que havies deixat correr el bloc... i això, ni se t'acudeixi!
ResponEliminaHola , la meva maleta, Esperro poder fer un brindis amb tu amb aquest vinet rosat. Gràcies pel teu comentari.
ResponEliminaPetons
Carles , m'haurai agradat trobar-te a la festa de presentació del nou vi. Va estar molt bé i en Josep Coll molt emocionat.
ResponEliminaAllau , espero que ara us pugui llegir i tornar a gaudir amb les vostres lectures.
ResponEliminauna abraçada
galderich, gràcies pels teus ànims. Ja he deixat el vi a la nevera per poder brindar.
ResponEliminaMari Carme. L'article de la vanguardia estava molt bé i explicava la història de la masia de forma molt emotiva.
ResponEliminaLluís , he fet un temps de pausa de lectures virtuals. Ara he tornat a anar amb l'ull òptic pel món.
ResponEliminaCarme j. Haurem de destapar una ampolla de vi per a poder brindar.
ResponEliminaMolts petons.
Gràcies Eulàlia. M'animen molt les teves paraules.
ResponEliminauna abraçada.
Leblanski, Ara de mica en mica m'aniré reincorporant al món blocaire. No ho abandono.
ResponEliminaUna abraçada.
Ernestoooooooooooo guapíssimmmmmmmmmmmmm :D per fi apareixes! :D
ResponEliminaHola guapíssima . M'agrada veure't per aqui.
ResponEliminaUna abraçada.
Esta mañana hemos estado en la masia Coll con Josep, comentando la presentación del vino, (ya lo consumiamos a granel, comprárselo a la Sña. Palmira era un placer.). Ahora totalmente renovado nos ha sorprendido agradablemente. A la primera botella ya le hemos visto el culo y de verdad "chapeau".Pensamos vaciar muchas más. Un abrazo. Araceli desde Canyet.
ResponElimina