Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dilluns, 6 de desembre del 2010

MIXINA, LA GATETA DELS PESCADORS







El gat que presento avui és el gat més important de la població pesquera de Montgat.
Molts matins surto a caminar pel passeig vora el mar en direcció a Montgat i quan arribo a la pèrgola de la subhasta del peix , sempre faig una parada , m’assec i contemplo el mar. És aleshores quan surt del cau la Mixina i es passeja fregant el seu cos per les meves cames, i jo la contemplo i em sento feliç veient com ella es deixa acariciar i de cop.... Surt esperitada i s’amaga sota la tarima ... Passa un tren...

Segons em va explicar en Tomeu, pescador de Montgat, aquest gata no es mou de la subhasta del peix i no hi ha manera de que marxi. Tots els pescadors estan extasiats amb la Mixina i cada dia li posen menjar al seu cau i d’allà no es mou.
Un dia hi havia un teixó que robava e menjar i la pobra Mixina cada dia estava més prima i desnodrida. En Tomeu se la va endur a casa seva, a l’altre costat de la via , perquè es pogués alimentar millor, però la Mixina cada dia se li escapava i travessava les vies del tren fins anar al seu cau de la subhasta del peix, el pobre Tomeu veient que l’ únic que podia aconseguir tenint la Mixina a casa era que morís sota les rodes d’un tren la va deixar altre cop al seu cau i van posar més sovint el menjar i ara la Mixina és feliç corrent i amagant-se del soroll del tren .
Si aneu algun dia al lloc dels pescadors de Montgat i us asseieu als bancs del quiosc de la subhasta i amb un xic de paciència podreu veure la Mixina que vindrà fins a les vostres cames esperant unes carícies.

12 comentaris:

  1. D'això se'n diu un gat ben peixat! I el teixó, encara n'hi ha?

    En fi, després de molts dies sense escriure veig que t'animes a fer-ho un dilluns quan tota la catosfera està celebrant la Constitució i la Immaculada!

    ResponElimina
  2. Semble que l'única soŀlució serà alimentar gata i teixó. Mentre no s'hi afegeixi més fauna... :) Per cert, un dia vaig anar-hi, a la subhasta, seguint les teves indicacions, i hi vaig firar.

    ResponElimina
  3. Quina gata més bonica! És ben bé que fan el que volen i que els encanta fer-ho.

    ResponElimina
  4. Home, doncs ara encara és millor: gràcies a la tossudessa de la Mixina, s'alimenta ella i el teixó. I total, nov e de quatre raspes de peix més.
    Benvingut de nou, Ernesto!

    ResponElimina
  5. No sé d'on deu venir, però sempre m'ha agradat que als gats se'ls digui mixinets, com és el cas de la protagonista d'avui, a qui li agraeixo poder tornar-te a llegir. Un petó, Ernesto.

    ResponElimina
  6. M'encanta la història d'aquesta cel.lebritat fel.lina, i les teves fotos encara més;
    Tot un estudi per aprendre a dibuixar gats...amb permís, em deixes quedar alguna foto? :-)

    Una abraçada

    ResponElimina
  7. Galderich, ara escric des del país Valencià. he passat uns dies de melangia i mandra.
    Del Teixò no en se res. De la gata encara la veig.

    ResponElimina
  8. Brian , m'alegre que et firessis en la subhasta de Montgat. És quan gaudeixo més d'una subhasta.
    Em sembla que el teixó el fill del pescador el va enxampar i el va traslladar a la muntanya.

    ResponElimina
  9. Marta, els gats sempre fan el que volen. Però són tan carinyosos que em tene el cor robat.

    ResponElimina
  10. Leblansky, els pescadors se l'estimen molt a la Mixina. hauràs d'anar un matí i esperar que surti del cau i així la podràs acariciar. Una abraçada.

    ResponElimina
  11. Carme J, sempre diem "mixina" a una gat quan volem que ens vingui a veure. Serà per això que li han posat aquest nom els pescadors.Petons!!!

    ResponElimina
  12. Carme(la meva maleta), gràcies pel teu comentari. Estaré molt feliç si et vols quedar alguna de les meves fotografies. Petons!!!

    ResponElimina