UNA DIADA PATRIÒTICA

Ara passaré uns dies al País Valencià, per les terres de Sant Francesc de Borja.

Us deixo amb la música de la Gossa Sorda.

www.lagossasorda.com/

RITUAL DEL BAPTISME AL MAR

Un d’aquests dies calorosos d’estiu caminava pel passeig de la platja i en arribar a Montgat a prop del túnel del Turó veig a la llunyania un grup de persones amb vestimenta blanca que es submergeixen a l’aigua del mar.
Aquelles vestimentes de túniques llargues i de cants bíblics em recordava els baptismes evangelistes tan propers als baptismes del riu Jordà, però aquesta vegada havien canviat el riu per les tranquil•les aigües de la mar d’un dia d’agost. La cerimònia segurament era d’un grup de Testimonis de Jehovà? que trobaren en aquest mar el lloc ideal per a unir la seva ànima a la nova conversió.

PARRÒQUIA DE LA MARE DE DÉU DEL CARME. PERELLONET(2)

Les cases de pescadors de El Perellonet són una valuosa mostra arquitectònica de l’expressionisme estructural de l’època de la postguerra.
Per tal d’abaratir costos utilitzen unes voltes ctesiphon , (en memòria de les formes del palau Ctesiphon, prop de Bagdad).
L’arc és d’uns 6.1 m. de diàmetre. Les cases d’uns 42 a 54m , tene una cuina- menjador, un lavabo o bany i dues o tres habitacions.
Enginyers de les 27 vivendes i l’església parroquial:
Eugène Freyssinet, Robert Maillart.
Arquitectes: Òscar Niemeyes, Fèlix Candela

( Text extret de la “Guia de Arquitectura de Valencia” CTAV 2007

Parròquia de Nostra Senyora del Carme del Perellonet.

L’església parroquial de Nostra Senyora del Carme també té la mateixa forma i els mateixos materials que la resta del grup de vivendes de pescadors.
La façana es troba formada per una ogiva rectangular i al cap d’amunt hi ha uns rectangles inserits en la façana on trobem el calze a la part superior i a baix a Sant Antoni Abad , Als dos extrems hi trobem unes ceràmiques representant vaixells.
El campanar te forma d’espadanya amb les campanes i una gran visera dóna ombra a la plaça del davant

GRUP DE PESCADORS. PERELLONET. (1)

Aquest mes d’agost he passat uns dies pel País Valencià i he pogut trobar alguns paisatges urbans interessants.
Anava a passejar per l’Albufera i deixar-me transportar pel paisatge lacustre quan després de sortir en direcció al Perelló i no saben on anar vaig tornar enrere i entro al Perellonet a prendre un cafè.
Assegut a una terrasseta d’un bar veig unes construccions per a mi molt curioses, un Grup de Vivendes de Pescadors . Totes iguals , uniformades i amb els colors mediterranis.

Les cases són molt curioses, semblen un tub de color blanc, les teuilades de forma arrodonida formen par de l'estructura de les parets laterals. Encara que semblen unes construccions humils donen un encant a tot el conjunt. Cerco informació sobre aquestes construccions i veig que procedeixen d'una obra social per part de la noblesa valenciana de mitats del segle XX.

Passada la Guerra Civil(1936-39), un grup de persones de València es van traslladar a El Perellonet on només hi havia alguna que altra barraca , ells van construir unes quantes més aprofitan la gola de terra entre el mar i l'Albufera i es van dedicar a la pesca i a l’agricultura. Un dia passava per aquelles terres el marquès de Valterra , persona caritativa i compasiva i en veure la forma tan miserable que vivíen aquelles persones amb unes barraques sense higiene i destartalades els hi va fer construir 26 petites cases unifamiliars d'una sola planta , entre el mar i la carretera i es va començar a poblar la pedania de El Perellonet. L’any 1953 s’inaugurà aquest grup de vivendes junt amb la seva església que demà li dedicaré una post.

A partir dels anys 70 El Perellonet es va anar convertint en un lloc turístic amb apartaments i restaurants de platja.
El més curiós del tot es que es conservin laquestes vivendes en molt bon estat i formant una unitat urbanística curiosa i molt agradable. Com podeu observar alguna d'aquestes cases ha estat modificada elevant un pis a sobre.

ELS GATETS DEL CAU

Primer dia 16 d'agost

Segon dia 17 d'agost

Tercer dia 21 d'agost

Quart dia 23 d'agost

Després d’unes vacances informàtiques torno al meu bloc i espero poder escriure tot el que puc arribar a veure a través de l’objectiu de la meva càmera vermella Kodak.
Aquest passat mes d’agost he caminat moltíssim a la vora del mar des de la Riera Canyadó a Montgat Nord i he pogut observar com el voler protegir massa als animals de carrer com si fossin una altra cosa el que fem és privar-los de defenses.
A primers d’agost vaig observar un cau d’animals a prop de l'estació de Montgat i em va sorprende que davant tingués una garrafa tallada d’aigua i un recipient amb pinso de gat. Alguna ànima caritativa es preocupava cada dia de'alimentar algun animal del cau.
Al dia següent vaig tornar a passar i vaig quedar tot embadalit mirant dos preciosos gatets que sortien del cau i observaven l’exterior... Vaig quedar-me una estona mirant tan bonica estampa. No parava de fotografiar-los
Al cap de pocs dies hi torno a passar i observo que l'ànima caritativa s'ha extralimitat i ha volgut protegir de la calor del sol l’entrada del cau dels gats. Jo mai toco res així que faig una fotografia i segueixo endavant. M`he quedat sense poder veure els gats.No entenc gaire perquè necessitaven una ombrel•la els gatets. Dins del cau estarien força fresquets sense necessitat de cap ombrel•la.
L’endemà observo una gran salvatjada: Algú no li ha agradat l’ombrel•la i fent la gran bretolada l’ha incendiat i ha cremat el recipient de l’aigua i del menjar. Ja no he pogut veure mai més els dos gatets. Ara quan hi passo només hi veig el cau buit i una tristor s’apodera del meu cor.