te verd al port esportiu de Badalona
Aquest mes de gener començava un nou pla de vida y em van venir una colla d'interrogants. Havia decidit abandonar el "cafè tallat", se havia convertit en un element avorrit i compulsiu. Calia trobar un altre beuratge que em poguès servir d'excusa per estar-me estones sense fer res, assegut en alguna cafeteria , llegir el diari, observar com la gent es mou...
Primer em van aconsellar de provar un "poleo menta". Em vaig adonar a l'instant del meu error. En el moment que veig arribar el cambrer amb un got transparent, ple d'aigua calenta i una espècie de cordeta que penjava per un costat. Uff! Vaig tenir unes esgarrifances que em vaig aixecar com un coet de la cadira, vaig pagar la consumició i fugi tan de pressa que encara es hora que torni.
No podia tenir més ensurts, calia estudiar bé el que calia demanar i que a més donés un aire de distinció.
Te verd amb menta al restaurant siri d'Urgell 43, Barcelona
Estava pensatiu. No podia preguntar a ningú quin era el millor beuratge per mí. A més quan preguntes tothom es creu qmb l'obligació de donar-te consells i si no els segueixes pots fins i tot perdre l'amistat.Ja tenia prou amb aquell "poleo menta" que em van aconsellar. Així que millor no preguntar.
Em vaig quedar mirant fixament el meu gat xinès i..... Ja està!!! Se'm va il·luminar la meva àurea i.... El beuratge que necessitava era el te.
te verd servit al restaurant Les Banderes, BadalonaQuin te havia de demanar? Tenim moltes classes de te. Cal demanar el te amb prou autoritat i sense dubtar. No pots anar a una cafeteria, saló de te o teteria i demanar un te. Et donaran una llista inacabable. No vull semblar un cagadubtes. Val més que m'ho estudii bé abans de demanar un te, si no vull semblar un passarell.
En primer lloc tot el te pertany a la mateixa planta camellia sinsis, L'origen és xinès Lü chà
Simplificant: el te el podem dividir en quatre grans grups: te negre , te blanc , te verd i te vermell.
El te negre és el te torrat. com el cafe torrefacte.
El te banc són els brots de la planta . ( massa fi)
El te vermell ha estat amb doble fermentació. d'aqui el seu color.
El te verd es la planta tal qual , com el cafè natural.
Quan vaig a una cafeteria , teteria, saló de té , etc... demano una te verd i no vull de cap manera cap altre, i a més sense floretes ni fuites del bosc.
Des de que prenc te verd m'he tornat més observador més interesant : la gent em mira amb molta distinció: Això si ,sempre exigeixo un bon servei.
te verd servit pel Restaurant xinès el castell de Via Laietana
.jpg)
Ha, ha... tant de te et pot provocar pixera...!
ResponEliminaPer cert, sensacional la fotografia de la capçalera del bloc. No la canvïis mai!
Galderich per això prenc te, per les seves funcions terapèutiques, les quals les deixo pels "savis".
ResponEliminaLa fotografia de la capçalera la vaig fer un dia de pluja, l'1 de febrer de 2010 a Llombai (València) , quan tornava del meu passeig matinal.
Tindré en compte el teu consell i més venint de tu.
Ernesto, gràcies per la lliçó sobre el te. Estic d'acord en que dóna un aire distingit veure a algú amb la tetera al costat i amb cara de pensament profunt. Li has d'agrair -però no sé com- al teu gat xinès aquesta bona pensada.
ResponEliminaA més Leblansky , demanant te verd ,les cambreres es tornen més afectuoses.
ResponEliminaMai podré deixar d'agrair al meu gat xinès per la seva aportació al meu coneixement oriental.
Ja saps que a diferencia de tu, a
ResponEliminami m'agrada el gustet del poleo-menta.. . .i probar tota classe de variants, floretes, fruits.
Encara recordo un distingit cavaller que en sortir del teatre em va convidar a tastar una vulgaritat d'aquestes que a mi em fan tan feliç! Mmmmmm que bona !
Les fotos que fas em segueixen captivant.
Gracies Ernesto !
Gràcies Carme per les teves floretes vers les fotos.
ResponEliminaDemano diculpes per haver deixat malament les altres infusions, però m'he convertit en un defensor total del te verd.