UN GAT DE CARRER

De tots els gats de carrer que he vist pel llarg í ample del món , el que més m'ha impressionat ha estat el gat de Botero.

Aquest gat és fa amic de tothom i si us fixeu bé amb els seus rasgues veureu que traspua bonhomia per tots els seus porus.

És un gat molt carinyós i molt intel·ligent. mai he vist que hagi fet mal a cap criatura encara que li estirin dels bigots.

No sempre ha esta a la rambla del Raval . Ni la rambla del Raval ha estat sempre. Abans aquest gat passejava per la paret de les drassanes .

En la foto posterior podem veure l'indret on es trobava aquest gat. Estava com abandonat i molt solitari. Érem pocs els que anàvem a portar-li menjar i a fer-li companyia.

En aquell temps el Raval rebia el nom de "Barri Xino", que de xino no en tenia res. Era un barri molt popular , ple de bagasses, "xulos", carteristes, trilleros, i altres espècies humanes, avui dia malauradament desaparegudes.

Quan després de vaguejar pel " Barri Xino" , tenia ganes d'estar sol i apartat, anava a trobar-me amb el gat de Botero, que sempre m'escoltava totes les meves cavil·lacions amb moltíssima atenció.

Avui dia aquest gat es troba a una rambla de disseny socialista que després de "esponjar " el "barri xino", fent desapareixer grans illes de cases, i amb elles la història d'una època industrial, els hi ha quedat una rambla amb un mosaic d' ètnies , llengües i religions, que a mi m'encanta ja que puc viatjar sense mourem de Barcelona.


M'agrada veure amb quina devoció els paquistanesos es miren el gat , el indis li porten flors, els marroquins te amb menta....


A mi m'agrada moltíssim aquest gat i moltes vegades m'assec a una taula al seu costat i mentre prenc un te verd amb menta li llegeixo parra grafs del llibre "la biblioteca de los libros perdidos", ell com sempre m'escolta amb molta devoció.




Tinc tanta devoció per aquest gat , que gairebé és com una malal tia.

Sempre que vaig a Barcelona li faig una visita . Els meus amics quan veuen que els meus passos es dirigeixen cap aquest indret ,ja es separen de mi. De cap manera volen molestar ni posar-se en les converses íntimes que tenim el gat i jo.

El que no puc entendre és com hi ha persones que no el volen, fins i tot he vist que està ple de cartells en contra del gat.

Vosaltres mateixos ho podeu comprovar amb aquesta fotografia que es llegeix molt bé la crida veïnal.

EL CASTELL D'ALEDUA

piló enmig del pont del riu magre indicant el camí

Avui ens transladem al País Valencià , on podem trobar molts vestigis dels "moros". De fet hi ha

una notable part de la població del país valencià que creuen que tot prové dels "moros" , i gairebé no recorden d'altres civilitzacions anteriors.

A la comarca de la Ribera Alta trobem un conjunt de poblets molt junts que reben el nom de marquesat.

Aquests pobles són : Llombai, Alfarb i Catadau.

El poble més important és Llombai ja que el nom de marquesat prové del Marqués de Llombai.

Tots aquests pobles estan vigilats per la torre d'Aledua que es veu dreta i majestuosa des de qualsevol punt.

Una engruna d'història

El castell d'Aledua es troba situat al municipi de Llombai. És una fortalesa àrab de planta quadrada , construïda al s.XII.

Va ser conquerit per Jaume I , l'any 1238 . L'any 1530 en època de l'emperador Carles passà amb el nom de marquesat de Llombai a Sant Francesc de Borja , duc de Gandia i marquès de Llombai.

L'any 1609, amb l'expulsió dels moriscos l'entorn d'Aledua va quedar despoblat i avui dia només queden unes runes de l'antic castell envoltat de terres de conreu.

restes de la paret exterior del castell

L'excursió fins a l'entorn de la torre és molt agradable i és el passeig matinal que faig quan estic a Llombai.

Actualment m'he proposat caminar una hora en pic surt el sol, d'aquí ve el títol del meu bloc. Observo, fotografio i explico la caminata.

finestra de la torre quadrada

Moltes vegades la meva companya em diu que hi vagi fins a la torre per anar a collir farigola "tomello" o bé romaní "romero"

El romero és la planta aromàtica que més utilitzen en la cuina valenciana. No és pot fer una paella valenciana sense romero . Quan la Neus ha de fer una paella i no hi ha romero a casa , ja em veus caminant a cercar-lo al castell d' Aledua.

Ara val la pena fer la caminata per anar a cercar les plantes aromàtiques, així la paella i els caragols tenen molt més bon sabor.

Castell vist en tot el seu esplendor

ANY DEL TIGRE

Entrada del restaurant xinès Castell de Via Laietana,59

El passat diumenge dia 14 va començar el nou any xinès : L'any del Tigre.

Em vaig llevar al matí amb desitjos de celebrar l'entrada del nou any xinès. Després de passar una estona mirant llibres vells al mercat de Sant Antoni, em vaig posar a cercar un restaurant xinès

Figura de Buda 1

Buscava un restaurant xinès dels antics, un restaurant de decoració friki xinil, colors vermells i figures de porcellana.

figura de Buda 2

primer vaig anar al carrer Muntaner on hi havia un restaurant antic i d'uns colors vermells cridaners , però em vaig trobar amb una espècie d'híbrid asiàtic que em va fer fugir corrents d'aquell lloc infecte.

Plats de la parella xina

Vaig començar a caminar en direcció Les Rambles i només vaig trobar un restaurant oriental a l'hotel 1880 . Era massa sofisticat.

De cop em ve al cap un restaurant xinès de Via Laietana que em van recomanar.

Així que amb el meu abric negre, la meva bufanda ratllada i el meu barret gris vaig dirigir els passos a aquest Restaurant , un veritable santuari budista, i vaig poder celebrar adequada ment el començament de l'any del Tigre

Conjunt de Budes il·luminats amb llànties

BON ANY DEL TIGRE A TOTS. QUE ELS NEGOCIS US SIGUIN PROPICIS

zàijiàn!, 再见 migtiàn!, 明天

SANT JUDES TADEU (1)

Porta d'entrada de l'església Padres Camilo

Per fi el diumenge 21 de febrer decideixo sortir de dubtes. Necessito imperiosament el cas de Sant Judes Tadeu.

Ja porto massa temps amb aquest cas per resoldre. Em poso el barret d'investigador , l'àbric negre, la càmera fotogràfica..., i tot decidit condueixo el meu cotxe cap al barri Sant Pere de Barcelona. Diumenge deu ser un bon dia per investigar esglésies.

Després d'aparcar l'automòbil a la ronda de Sant Pere, començo a caminar fins a Sant Pere de les Puelles . Església tancada. Han canviat els temps. Les esglésies gairebé no les obren. Quina deu ser la causa?

Veient que la parròquia està tancada dirigeixo els meus passos a l'església del Pares Camilos, a veure si tinc més sort. També està tancada!!! No podré investigar res.

Estic fent la foto de la porta quan apareix un personatge per la porta del costat , pel seu posat

crec que és un dels " padres" camilos , segurament el porter.

Altar major de l'església dels pp. camilos

En veure'l , li dirigeixo la meva mirada i la meva veu i es produeix el següent diàleg:

E. Quan obren l'església?

C. Hasta las doce no se abre.

E. He vingut expressament fins aquí i ara no la podré veure.

C. Ha venido para ver a San Judas Tadeu?

E. Si, voldria fer unes fotografies.

C. Pase por aqui.

M'obri una porta lateral i vam entrar a l'església , va encendre els llums i em portar fins a la imatge de Sant Judes Tadeu.

Jo vaig fer diferents tomes fotogràfiques, ell mirava com quedava el que feia i em va demanar que fotografies també a la Mare de Déu de la Salut, que està a l 'altar major.

E. Podria dir-me quina és la imatge autèntica de sant Judes Tadeu? Aquesta que venereu aquí o la de l'església de Sant Pere.

C. Todas son auténticas y venerables , la que está a la Parroquia me parece pertenecia a la iglesia que derribaron para ampliar el Palau.

E. Tenen els goigs del sant? estampes?

c.- No,no tenemos

Imatge de Sant Judes Tadeu venerada a l'església del pp. camilos

En quan vaig sentir que no tenien els goigs de Sant Judes Tadeu, em van venir sospites sobre l'autentecitat de la imatge. Ara em falta esbrinar el misteri a Sant Pere de les Puelles.

POC SOL , MOLTA PLUJA

16/02/10 a les 8,15 am

Aquesta setmana vaig començar llevant-me a les 8,15 per poder fer la fotografia de la sortida del sol , però vaig canviar el procediment. El sol cada dia s'avança , així que seria millor que jo també m'avancés.

18/02/10 a les 7.50 am

El primer dia de la setmana que el sol s'ha llevat amb un cel serè va ser dijous dia 18 de febrer a les 7,50 am.


Totes aquestes fotografies estan preses des de la barra setena de la barana del balcó del meu apartament marí.

21/02/10 a les 7.45 am

Espero que gaudiu de les fotografies que he elegit per a poder contemplar la immensitat del mar.

BON DIA, BONA SORT

GAT DE TEULADA (1)

L'Alfama (Lisboa) tendresa 1983


Durant un període llarg de la meva vida vaig haver de viure en unes golfes de una casa de poble. Una habitació sota teulada , sense calefacció i amb les úniques vistes de les teulades veïnes.

Els hiverns eres molt freds , l'alè de la meva respiració es convertia en gel , i cada matí havia de treure el glaç del vidre per poder observar l'exterior.

Estava mirant les teulades quan sento un lleu miolar d'un gat siamès que arraulit es moria de fred. Em va entendrir tant que el vaig acollir a la meva cambra.

De seguida entre el gat i jo va néixer una relació simbiòtica. A l'hivern es posava dintre el llit i m'escalfava els peus a canvi de poder dormir a cobert.

En pic venia el bon temps , el gat gairebé no estava a la cambra, se n'anava per les teulades cercant o furtant menjar pels diferents rebosts del veïnat.

Quan em despertava sempre em trobava l'esmorçar servit: unes vegades ous frescos, altres troços de cansalada, llonganisses... Cada dia em portava una cosa o altra.

Mai li vaig poder ensenyar que em portés també el pa amb tomàquet.


Nota.- En memòria de la meva gata Norma que vam compartir molts bons moments.

EL TE VERD

te verd al port esportiu de Badalona

Aquest mes de gener començava un nou pla de vida y em van venir una colla d'interrogants. Havia decidit abandonar el "cafè tallat", se havia convertit en un element avorrit i compulsiu. Calia trobar un altre beuratge que em poguès servir d'excusa per estar-me estones sense fer res, assegut en alguna cafeteria , llegir el diari, observar com la gent es mou...

Primer em van aconsellar de provar un "poleo menta". Em vaig adonar a l'instant del meu error. En el moment que veig arribar el cambrer amb un got transparent, ple d'aigua calenta i una espècie de cordeta que penjava per un costat. Uff! Vaig tenir unes esgarrifances que em vaig aixecar com un coet de la cadira, vaig pagar la consumició i fugi tan de pressa que encara es hora que torni.

No podia tenir més ensurts, calia estudiar bé el que calia demanar i que a més donés un aire de distinció.

Te verd amb menta al restaurant siri d'Urgell 43, Barcelona

Estava pensatiu. No podia preguntar a ningú quin era el millor beuratge per mí. A més quan preguntes tothom es creu qmb l'obligació de donar-te consells i si no els segueixes pots fins i tot perdre l'amistat.Ja tenia prou amb aquell "poleo menta" que em van aconsellar. Així que millor no preguntar.

Em vaig quedar mirant fixament el meu gat xinès i..... Ja està!!! Se'm va il·luminar la meva àurea i.... El beuratge que necessitava era el te.

te verd servit al restaurant Les Banderes, Badalona

Quin te havia de demanar? Tenim moltes classes de te. Cal demanar el te amb prou autoritat i sense dubtar. No pots anar a una cafeteria, saló de te o teteria i demanar un te. Et donaran una llista inacabable. No vull semblar un cagadubtes. Val més que m'ho estudii bé abans de demanar un te, si no vull semblar un passarell.

En primer lloc tot el te pertany a la mateixa planta camellia sinsis, L'origen és xinès Lü chà

Simplificant: el te el podem dividir en quatre grans grups: te negre , te blanc , te verd i te vermell.

El te negre és el te torrat. com el cafe torrefacte.

El te banc són els brots de la planta . ( massa fi)

El te vermell ha estat amb doble fermentació. d'aqui el seu color.

El te verd es la planta tal qual , com el cafè natural.

Quan vaig a una cafeteria , teteria, saló de té , etc... demano una te verd i no vull de cap manera cap altre, i a més sense floretes ni fuites del bosc.

Des de que prenc te verd m'he tornat més observador més interesant : la gent em mira amb molta distinció: Això si ,sempre exigeixo un bon servei.

te verd servit pel Restaurant xinès el castell de Via Laietana

LA MEVA CÀMERA DIGITAL

http://www.youtube.com/watch?v=MpCpsExvD4Q

Quan vaig al cinema són poques les vegades que surti satisfet de veure un film que em sorprengui amb alguna escena que pugui recordar tota la vida.

No és cosa de director ni d'actor , a vegades ni tan sols del guió. No sóc seguidor de cap tendència, amb la qual cosa estic obert a qualsevol temàtica o gènere cinematogràfic. Quan vaig al cinema és perquè ho he decidit així i visiono la pel·lícula que emeten en aquell moment.

Una de les cintes que em van marcar en la meva vida va ser Smoke de Paul Auster i tot va ser a causa de l'escena que he copiat al começament d'aquest escrit.

Des de que vaig visionar aquest film se'm va crear una necessitat de ser fotògraf, però passaven els anys i jo no tenia cap càmera fotogràfica, així que observava i no podia fer res més.

Per fi el dia 6 de gener de 2010 vaig trobar a la meva tauleta de nit una càmera digital de color vermell. No m'he separat d'ella ni un sol moment. Ara ja sóc fotograf.

Cada dia quan em llevo faig una fotografia de quan surt el sol.

Sortida del sol a principis de febrer de 2010 a le 8,30 am

EL GAT XINÈS

Animals Dels domèstics anomenats "de companyia", Els únics que AGCS m'agraden són els.

Sempre que tingut una debilitat vers els gats, AGCS principalment pels siamesos, sobretot des de que em varen dir que els erròniament AGCS siamesos vigilaven i els cuidaven temples de Birmània.

Més endavant vaig assabentar al gat siames que no tenia res a veure amb el gat de Birmània, però això ho vaig saber quan ja tenia una gata siamesa anomenada Iris, la qual, sempre m'indicava si la persona que porta trucava a l'època de fiar o no. Prenia s'ho seriosament això de vigilar la casa. Mai li vaig dir que els AGCS siamesos no vigilaven.

Ara el que tinc és un gat xinès al qual li canvio la pila cada vegada que veig que no mou el Braç. El tinc a l'entrada de casa i ell MANERA DE hieràtica defensa de la llar de estrany qualsevol.

Ho tinc comprovat, quan algú veu per primera vegada a casa, sempre es queda mirant astorat El gat i jo li he de dir:

"No tinguis por si estàs amb mi, el gat no et farà res"

CLEPSIDRA

Un grup d'adolescents pensavem que es menjaríem el món i que les nostres idees eren les més autèntiques dins del món en blanc i negre que ens va tocar viure. Cada diumenge ens trobavem a les 5 de la tarda al bar del Cor de Marina situat a la Rambla de Badalona.

A un costat de la glorieta que donava al passeig hi havia una taula rodona molt gran i nosaltres ens asseiem al seu entorn i allí llegiem els nostres escrits i la crítica del cinema.

En aquesta taula la qual la coneixiem com a la taula dels "savis" es va gestar una revista de la qual només va sortir un únic exemplar escrit amb una Olivetti portàtil "pluma22" que la vaig poder comprar amb els estalvis del meu primer treball.

Avui en comença aquest bloc i m'he enrecordat de com passa el temps i que ben pensat estava el nom de la revista CLEPSIDRA que vol dir rellotge d'aigua.

Clepsidra