BAETULONA "100 DISSENYS PER A LA HISTÒRIA"

Vista general dels dissenys
Corpus de Sang
El naufragi de 1911
Els fets d'octubre 1934

La Setmana Tràgica

El passat diumenge passava en cotxe i quan arribo a prop del “Viver” observo que tota la vorera està ocupada per una gen quantitat de cartells amb figures i colors. No en sabia res d’aquest fet i el dilluns em vaig dirigir promptament a mirar i contemplar de prop aquesta manifestació pictòrica.
Quan m’apropo em dirigeixo a les oficines del “VIVER” ( nom que rep l’edifici de les noves oficines de l’Ajuntament de Badalona ) i demano un catàleg per poder saber de quina exposició es tracte . Un dels responsables de Baetulona http://www.baetulona.com/ , em comenta que han volgut fer 100 dissenys per a la història de Badalona i començant de la part més al nord fins a l’entrada de les oficines hi podem observar tota la història de la nostra ciutat.
Amb la meva càmera em vaig dedicar a fer unes quantes fotografies i quan estava davant de la Setmana Tràgica , una senyora amb accent argenti em va explicar la vivència dels seu avi que va haver de fugir de Badalona i embarcar-se a l’Argentina per poder-se escapolir d’ anar a la guerra d’Àfrica, La conversa va ser molt amena i vam acabar de mirar els dissenys tots dos explicant i comentant els fets històrics representats.
Aquesta exposició estarà visible fins el dia 28 de novembre. Més endavant faran un catàleg de totes les obres impreses.

LA NOVA PORTA DE LA TORRE ARNÚS

L'entrada de la Torre Arnús

L'entrada sense porta en el mes de maig

Quan vaig fer la descripció dels jardins de la Torre Arnús el passat més de maig vaig explicar la pèrdua de la porta.

La porta forjada que va desaparèixer no s'ha tornat a trobar, ho han solucionat en una porta de ferro molt gran pero sense la bellesa dels forjats. Ha quedat millor l'entrada i l'han fet més alta , potser per compensar la manca de la qualitat del treball.

Esperem que aviat poguem gaudir d'aquesta entrada majestuosa a la Torre Arnús.

UNA FIRA "MODERNISTA"

Cartell de la fira del modernisme

Façana i imterior de la Farmàcia Serentill

Detall de la llum modernista de la façana

Façana de la Drogueria Boter

Interior de la Drogueria Boter a principis segleXX

Un dels artesans de la Fira

El cap de setmana que el Papa arribava a Barcelona per consagrar la Basílica Menor de la Sagrada Família de Gaudí , a Badalona programaven la primera Fira Modernista de Badalona .
Dissabte dia 6 , vaig dirigir els meus passos a La Plana atret per la crida del cartell modernista. La plaça estava plena de botigues artesanes de: formatges, embotits, taronges, fabricació de pa, teteries àrabs, i altres reclams habituals en una festa medieval. La diferenciació era que els artesans no anaven disfressats amb robes medievals.
En primer pla hi havia uns tendals on estaven ubicats les històries badalonines de la drogueria Boter i la farmàcia Serentill , representants del modernisme badaloní i que es conserven igual que fa més de cent anys.
Una parell de tendals més amb diversos dracs de patums i “diables" i la resta només “paradetes” per a comprar aliments “artesans” de diversos llocs del país.

LA MEVA ESCOLA DE BATXILLERAT ELEMENTAL

Fa uns dies em vaig dirigir caminant fins a la cruïlla del carrer Garriga i Alfons XII de Badalona . Em va venir nostàlgia de poder veure l’edifici en el qual vaig passar uns cinc anys de la meva vida. Uns anys on vaig aprendre a ser autodidacta i a poder sobreviure a la incertesa dels càstigs físics o morals que em podia esdevenir només entrar en aquest edifici. Malgrat tot sempre he tingut un record de pèrdua de temps que procurava no malgastar-lo totalment fent “absències” prolongades i m’escapolia a passar l’estona a la única biblioteca que existia a Badalona on enmig del silenci i essent amo del meu temps llegia diversos llibres que venien a les meves mans. Giovanni Papini, Curzio Malaparte, Plató, Ortega i Gasset, ....i l’Enciclopèdia Espada.
Les altres vegades em passava hores i hores copiant la lliçó que no havia estudiat. O bé em quedava sense dinar i tancat sol durant les hores al migdia i no arribava a casa fins ben tocades les 10 de la nit.
L’educació en si, era molt espartana. L’edifici havia format part d’una antiga draperia i una mestra de fort caràcter que molts l’anomenaven “la monja” dirigia l’escola . Estava formada d’una sola nau i nomes trencava la unitat unes escales de fusta que donaven a un altell de fusta i amb separacions de tablex.
Una taula gran on estava ella i unes cadires amb un braç per poder escriure era el que havia presidint l’espai.
La resta només eren taules planes amb dos o tres alumnes d’edats i cursos diversos. Convivíem hores i hores sense fer res , només estudiant del llibre o fent exercicis que de tant en quan corregíem a la pissarra.
El moment més temut era quan escrivia a la pissarra “ 2º curso a las sillas”. Això podia ser nefast per la meva integritat física i moral ...unes preguntes i... “copia 100 veces la pregunta con su respuesta”, “ hoy te quedas hasta las 10 de la noche a estudiar” i fins que no ho deies fil per randa no sorties del forat.

Un fet que mai li perdonaré va ser quan jo que era lector de "Hazañas Bélicas" , en una llibreteta tenia un seguit de dibuixos de tancs, avions i soldats dels qulas estava molt orgullós del meu art de dibuixar-los , els havia dibuixat a casa i ho havia portat a escola per poder ser admirat pel meu company de taula i ... la mestra de manera sigilosa es presentà darrere meu i em va fer mostrar els dibuixos del primer a l'últim i a cada dibuix una bofetada...després me'ls va fer passar de l'últim al primer i més bofetades ....vaig quedar amb la cara vermella ...Ja no vaig tornar a dibuixar mai més.
Ara ja no existeix l’escola i aviat no quedarà res de res en la venda de l’edifici com a solar per a construir diverses vivendes.

VI DE LA MASIA COLL DE CANYET

A l'entrada del Mas hi trobem un doll d'aigua de mina

Ornamentació de les ampolles del vi ORIGENS En Josep Coll i el seu vi novell Vista de la masia

La taula parada i el bon vi rosat

El decantador i el color del vi

La bodega antiga de la masia

El passat dilluns dia 1 de novembre vam acudir a la presentació d’un nou vi rosat de la denominació d’Alella (encara en tràmit) . Aquest vi ens recorda el famós vi novell de canyet que abans anava a comprar en garrafes junt amb el meu pare.
La masia Coll , és una de les masies amb més projecció dins de Canyet. Fins fa pocs anys encara es podia comprar a granel un vi rosadet que es podi prendre molt bé tot fresc i en porró.
Ara el propietari de la masia , en Josep Coll , per poder seguir la tradició familiar ha volgut embotellar un vi de qualitat format per un 26% de merlot i un 74% de xarel•lo pansa blanca.
Jo vaig tenir l’ocasió de formar part dels convidats a aquesta fita del naixement d’un nou vi i tot i no sé un entès en vins , el vaig trobar molt bo. Fresc, afruitat i un color rosa pàl•lid d’una transparència cristal•lina.
La veritat aquest vi entrava tan bé que vaig perdre el control de les copes fresques que van anar a parar dins meu.
Ara ja torno a tenir el vi rosat novell que tan agradava al meu pare. A la meva nevera m’espera una ampolla d’aquest meravellós líquid.