Les cases de pescadors de El Perellonet són una valuosa mostra arquitectònica de l’expressionisme estructural de l’època de la postguerra.
Per tal d’abaratir costos utilitzen unes voltes ctesiphon , (en memòria de les formes del palau Ctesiphon, prop de Bagdad).
L’arc és d’uns 6.1 m. de diàmetre. Les cases d’uns 42 a 54m , tene una cuina- menjador, un lavabo o bany i dues o tres habitacions.
Enginyers de les 27 vivendes i l’església parroquial:
Eugène Freyssinet, Robert Maillart.
Arquitectes: Òscar Niemeyes, Fèlix Candela
( Text extret de la “Guia de Arquitectura de Valencia” CTAV 2007
Parròquia de Nostra Senyora del Carme del Perellonet.
L’església parroquial de Nostra Senyora del Carme també té la mateixa forma i els mateixos materials que la resta del grup de vivendes de pescadors.
La façana es troba formada per una ogiva rectangular i al cap d’amunt hi ha uns rectangles inserits en la façana on trobem el calze a la part superior i a baix a Sant Antoni Abad , Als dos extrems hi trobem unes ceràmiques representant vaixells.
El campanar te forma d’espadanya amb les campanes i una gran visera dóna ombra a la plaça del davant
.jpg)
Ostres, Oscar Niemeyer, l'arquitecte de Brasília darrera aquest projecte!
ResponEliminaPer això hi havia un tarannà estètic que les feia especials!
El que és curiós és el voladís arquitravat de l'entrada que contrasta amb les voltes de l'església. Llàstima que no tens fotografies de l'interior.
Sortint a la Guia de Arquitectura de Valencia suposo que ja deuen estar més o menys protegides legalment contra qualsevol eventualitat malgrat que els seus interiors són petits, pensats com vas dir, només per a fer caritat i ja està. Una caritat de luxe, com passa a vegades!
La dedicatòria a la Marededéu del Carme és òbvia tractant-se de pescadors.
Sí que té un aire tropical, que xoca una mica. Però jo li veig també reminiscències de l'arquitectura popular dels pobles pescadors valencians...
ResponEliminaResulta que tenim un bocí de Brasília al costat de casa!
Moltes gràcies per l'aclariment! la "solució" a l'esglesiola em sembla fascinant :)
ResponEliminaGalderich , no ho sabia això de l'arquitecte de Brasília. Aquest cap de setmana estaré uns dis pel País Valencià, intentaré entrar a l'església i fer unes fotografies del seu interior.
ResponEliminaJa ho veus Lluís ara tenim unes joies urbanístiques a l'Albufera.
ResponEliminaClídice, en llegir el teu comentari em vaig preocupar de cercar un mínim d'informació per poder donar llum al conjunt urbanísitic. Gràcies.
ResponEliminaTinc curiositat per saber l'impacte d'aquests edificis amb l'entorn. Al menys, a partir de les fotos que has fet, sembla que encaixen bé.
ResponEliminaLeblansky, aquests edificis fan un conjunt molt curiós i mediterrani a prop del mar.
ResponElimina