Aquest mes d’agost he passat uns dies pel País Valencià i he pogut trobar alguns paisatges urbans interessants.
Anava a passejar per l’Albufera i deixar-me transportar pel paisatge lacustre quan després de sortir en direcció al Perelló i no saben on anar vaig tornar enrere i entro al Perellonet a prendre un cafè.
Assegut a una terrasseta d’un bar veig unes construccions per a mi molt curioses, un Grup de Vivendes de Pescadors . Totes iguals , uniformades i amb els colors mediterranis.
Anava a passejar per l’Albufera i deixar-me transportar pel paisatge lacustre quan després de sortir en direcció al Perelló i no saben on anar vaig tornar enrere i entro al Perellonet a prendre un cafè.
Assegut a una terrasseta d’un bar veig unes construccions per a mi molt curioses, un Grup de Vivendes de Pescadors . Totes iguals , uniformades i amb els colors mediterranis.
Les cases són molt curioses, semblen un tub de color blanc, les teuilades de forma arrodonida formen par de l'estructura de les parets laterals. Encara que semblen unes construccions humils donen un encant a tot el conjunt. Cerco informació sobre aquestes construccions i veig que procedeixen d'una obra social per part de la noblesa valenciana de mitats del segle XX.
Passada la Guerra Civil(1936-39), un grup de persones de València es van traslladar a El Perellonet on només hi havia alguna que altra barraca , ells van construir unes quantes més aprofitan la gola de terra entre el mar i l'Albufera i es van dedicar a la pesca i a l’agricultura. Un dia passava per aquelles terres el marquès de Valterra , persona caritativa i compasiva i en veure la forma tan miserable que vivíen aquelles persones amb unes barraques sense higiene i destartalades els hi va fer construir 26 petites cases unifamiliars d'una sola planta , entre el mar i la carretera i es va començar a poblar la pedania de El Perellonet. L’any 1953 s’inaugurà aquest grup de vivendes junt amb la seva església que demà li dedicaré una post.
A partir dels anys 70 El Perellonet es va anar convertint en un lloc turístic amb apartaments i restaurants de platja.
El més curiós del tot es que es conservin laquestes vivendes en molt bon estat i formant una unitat urbanística curiosa i molt agradable. Com podeu observar alguna d'aquestes cases ha estat modificada elevant un pis a sobre.
El més curiós del tot es que es conservin laquestes vivendes en molt bon estat i formant una unitat urbanística curiosa i molt agradable. Com podeu observar alguna d'aquestes cases ha estat modificada elevant un pis a sobre.
Crec que m'hauria d'apuntar aquests llocs. El viatge que has fet és un dels que tinc pendents, i ara veig que és més urgent.
ResponEliminamai havia vist aquest tipus de construccions, obeeixen a alguna raó o són, senzillament, caprici del constructor?
ResponEliminaSi no m'equivoco, la forma de les construccions segueix una forma tradicional i antiga, que es pot veure en molts llocs d'història pescadora al País valencià.
ResponEliminaDoncs quina troballa! Em semblen curiosíssims aquests "iglús" mediterranis, jo tampoc n'havia vist mai cap.
ResponEliminaQué bo que hagin preservat aquest conjunt!
Una abraçada.
Com m'agradaria tafanejar per dins aquestes vivendes i la sensació del sostre arrodonit a sobre !
ResponEliminaErnesto, ets un tot terreny: un dia t'enfiles per Montigalà fins Sant Jeroni de la Murtra, un altre et perds pels amagatalls d'un jardí urbà, i avui estas entre cases de pescadors de fa tres quarts de segle. Cada cop m'apassionen més les teues caminades, i la teua manera de transmetre-les virtualment.
ResponEliminaErnesto,
ResponEliminaVeig que l'especulació del darrera està avançant perillosament fins a deixar aquestes cases com un senzill porxo dels "Nuñez y Navarro" del darrera...
Això està en perill d'extinció! S'hauria de declarar monument històric!
Segueix caminant i mostrant-nos meravelles.
Lluís, em va sorprendre moltíssim veure aquestes construccions i més formant una unitat de colors i formes.
ResponEliminaClídice en veure el teu comentari he cercat informació sobre aquestes construccions originals.
ResponEliminaLluís aquestes construciions segons he llegit van ser el resultat d'utilitzar una forma econòmica de fer habitatges. Hi ha diverses edificacions d'aquestes també en alguns indrets d'Andalucia. Són un producte de la postguerra.
ResponEliminaGràcies pel teu comentari Carme ( la meva maleta). Una abraçada.
ResponEliminaCarme J. Ara quan troni pel País Valencià intentaré poder entrar en una d'aquestes vivendes , encara que ho trobo prou difícil.
ResponEliminaLeblansky, gràcies pels ànims que em transmets. Una abraçada!!!.
ResponEliminaGalderich, cada dia em quedo més sorprés del País Valencià. Trobo espais que em meravellen,
ResponEliminaL'empresa d'en Robert Maillart havia fet una fabrica a Terrassa amb estructura de formigó armat molt agosarada. Ara bé d'en Niemeyer no sàvia que fes cap obra per ací. Va estar exiliat a Paris ,on amb Le Corbusier va fer la seu del Partit comunista francès . En fi gràcies per d'informació.Ens arribarem a veure ho.
ResponElimina