Aquest bloc és un petit calaix de sastre d'imatges i sensacions de la meva percepció del món per un forat

dimarts, 14 de desembre del 2010

EL PESSEBRE


Quan arribava la festivitat de santa Llúcia a casa meva començàvem a fer el pessebre i ens passàvem tot el dia col•locant les figuretes. Havíem de netejar-les i retirar les que s’havien malmès o trencat ( Ja que eren de fang). El cap de setmana anterior ja anàvem fins a la Creu de Montigalà cercant la molsa i atzavares petites per poder formar un paisatge català i tot nevat de farina.
Avui he passat per davant de la casa de quan era xiquet, les finestres estan iguals, el color de la façana segueix gris, per poc em veia a mi mateix mirant per la finestra, ben clenxinat i amb pantalons de golf; m’han vingut desitjos de trucar a la porta i entrar a veure si ja havia construït el pessebre, però segurament els nous habitants de la casa són uns éssers estranys i ens trobaríem en diferents plans d’existència això. Potser no podria sortir de l’atzucac en que em posaria. M’ha fet por i m’he quedat amb el record del pessebre i jo recitant a l’entorn de la cova petits poemes de Nadal, el braser escalfava el menjador i la meva àvia m’explicava històries del avantpassats.
Avui en Josep m’ha convidat a veure el seu pessebre que cada any el fa a damunt de la taula del menjador . Hi conviuen figures de fang de principis del segle XX i amb alguna de més propera. Ell sempre segueix la tradició i es va passar el diumenge dia 12 de desembre treballant fins a les tantes de la nit per poder tenir preparat el pessebre el dia de Santa Llúcia , amb sorra de la platja, molsa de la muntanya i atzavares del camí de sant Jeroni.


Les fotografies corresponen al Pessebre de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

10 comentaris:

  1. A casa no en fèiem de pessebre, després en vam fer per l'home i els nens. Veig que per les persones que si que en feien és un record molt recurrent i agradable, imagino que us lliga a la infantesa i l'escalfor de la llar. Per cert que passant per la plaça Sant Jaume vaig veure una taula parada i vaig pensar: té, mira, una altra hereuada ^^

    ResponElimina
  2. El que no entenc és cóm tenint records molt similars als teus en qüestió de pessebres de la infantessa, em costi tant engegar el de casa.

    Suposo que la mandra no és pas una herència de mons pares :(

    ResponElimina
  3. Ernesto,

    Ets un emotiu. Molt ben seleccionat el pessebre de les fotos per a il·lustrar el que dius.

    ResponElimina
  4. M'ha agradat molt la teva història Ernesto;

    Quan hi ha canalla a casa, com és el meu cas, és molt fàcil engrescar-se en aquestes tasques nadalenques. Ja en parlarem quan siguin grans...

    ResponElimina
  5. Ernesto, jo soc un gan fan dels pessebres, i de xiquet, era una de les coses que més esperava: el moment de montar-lo. A casa dels meus pares el pessebre el feiem molt gran, i cada any s'anaven afegint noves figures, cases i vegetals.
    Amb l'arribada de l'arbre de nadal, la tradició pessebrista va quedar un xic tocada. Per sort, algunes famílies encara continuen montant el pessebre, ni que sigui més reduit, que amb els pisos de 30 m2 ja se sap...

    ResponElimina
  6. Clídice si tornes a passar per la plaça Sant Jaume mira amb atenc`´o el pessebre perquè és un pessebre nos``algic de quan es feia amb figures de fang a casa. Em va agradar moltíssim.

    ResponElimina
  7. òscar a mi també em costa fer el passebre a casa, però gaudeixo molt de veure diorames i pessebre a les places de l'ajuntamment.

    ResponElimina
  8. Galderich el pessebre de La plaça Sant Jaume m'ha emocionat molt. ës un pessebre de casa amb les figures de sempre.És una estampa molt casolana.

    ResponElimina
  9. Carme . És molt bonic poder fer el pessebre . Jo ja fa molt de temps que no el monto.No hi ha mainada a casa.

    ResponElimina
  10. Leblansky si t'agraden molt els pessebres al refugi de Badalona hi ha una exposició de Pessebres i el pessebre de la plaça la Vila està molt treballat el paisatge amb estampes badalonines.

    ResponElimina