LA TRONCA

Avui dia 24 de desembre a casa d'un petit poble lleidatà celebrem com cada any i seguint el curs dels canvis generacionals la nit de Nadal . Des que comença l'Advent el "padrí" tria un bon tronc que de moment s'estalvia d'anar a parar al foc de la llar, la "padrina" li posa una flassada al damunt i la deixen a un costa del foc perquè els néts li aportin trossos de pa sec, d'aquesta manera s'alimenta la "tronca " fins la vigilía de Nadal i en aquests moments precís ja estem preparant tota un quantitat de petites joguines i gormanteries perquè els xiquets més menuts de casa puguin gaudir d'una estona de joia donat bastonades a la tronca pugui "cagar" tot el que ha menjat .

A casa ho fem així i no tenim cap "tió" pintat de manera ridícula.

Les fotografies són d'un diorama dels Pessebres que podem veure a l'església de betlem de Barcelona.

SEQÜÈNCIA DE L' ÚLTIMA POSTA DE SOL DE LA TARDOR

Diumenge 19 a les 5,30 de la vesprada vaig començar a realitzar aquestes fotografies des de la terrassa de casa meva.

Era una forma de donar per acabada la foscor depriment de la tardor. A partir d'avui comença a allargar-se el dia i tornarem a sentir més optimisme envers el món.

PER NADAL UN PAS DE PARDAL!

EL PESSEBRE

Quan arribava la festivitat de santa Llúcia a casa meva començàvem a fer el pessebre i ens passàvem tot el dia col•locant les figuretes. Havíem de netejar-les i retirar les que s’havien malmès o trencat ( Ja que eren de fang). El cap de setmana anterior ja anàvem fins a la Creu de Montigalà cercant la molsa i atzavares petites per poder formar un paisatge català i tot nevat de farina.
Avui he passat per davant de la casa de quan era xiquet, les finestres estan iguals, el color de la façana segueix gris, per poc em veia a mi mateix mirant per la finestra, ben clenxinat i amb pantalons de golf; m’han vingut desitjos de trucar a la porta i entrar a veure si ja havia construït el pessebre, però segurament els nous habitants de la casa són uns éssers estranys i ens trobaríem en diferents plans d’existència això. Potser no podria sortir de l’atzucac en que em posaria. M’ha fet por i m’he quedat amb el record del pessebre i jo recitant a l’entorn de la cova petits poemes de Nadal, el braser escalfava el menjador i la meva àvia m’explicava històries del avantpassats.
Avui en Josep m’ha convidat a veure el seu pessebre que cada any el fa a damunt de la taula del menjador . Hi conviuen figures de fang de principis del segle XX i amb alguna de més propera. Ell sempre segueix la tradició i es va passar el diumenge dia 12 de desembre treballant fins a les tantes de la nit per poder tenir preparat el pessebre el dia de Santa Llúcia , amb sorra de la platja, molsa de la muntanya i atzavares del camí de sant Jeroni.


Les fotografies corresponen al Pessebre de la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

PEP BOTIFARRA

Portada del nou disc

Dilluns dia 6 de desembre anàrem al teatre Olympia de València al concert que donà el “cantaor” valencià de la Costera Josep Gimeno ( Pep Botifarra) . El teatre estava ocupat per unes cinc-centes persones , la majoria joves.
Aquest “cantaor” acompanyat d’una Rondalla de música de corda, fa un recull de cançons populars del País Valencià. Amb en Pep Botifarra podem gaudir de lletres i músiques tradicionals que sense ell estarien en l’oblit.
Tots els que ahir vam sentir el concert , vam quedar gratament satisfets , davant de la veu i el ritme popular. Em va recordar les cançons menorquines de Traginada.
Espero que us agradi i deixo unes adreces per poder saber més .

http://www.pepebotifarra.com/

MIXINA, LA GATETA DELS PESCADORS

El gat que presento avui és el gat més important de la població pesquera de Montgat.

Molts matins surto a caminar pel passeig vora el mar en direcció a Montgat i quan arribo a la pèrgola de la subhasta del peix , sempre faig una parada , m’assec i contemplo el mar. És aleshores quan surt del cau la Mixina i es passeja fregant el seu cos per les meves cames, i jo la contemplo i em sento feliç veient com ella es deixa acariciar i de cop.... Surt esperitada i s’amaga sota la tarima ... Passa un tren...

Segons em va explicar en Tomeu, pescador de Montgat, aquest gata no es mou de la subhasta del peix i no hi ha manera de que marxi. Tots els pescadors estan extasiats amb la Mixina i cada dia li posen menjar al seu cau i d’allà no es mou.
Un dia hi havia un teixó que robava e menjar i la pobra Mixina cada dia estava més prima i desnodrida. En Tomeu se la va endur a casa seva, a l’altre costat de la via , perquè es pogués alimentar millor, però la Mixina cada dia se li escapava i travessava les vies del tren fins anar al seu cau de la subhasta del peix, el pobre Tomeu veient que l’ únic que podia aconseguir tenint la Mixina a casa era que morís sota les rodes d’un tren la va deixar altre cop al seu cau i van posar més sovint el menjar i ara la Mixina és feliç corrent i amagant-se del soroll del tren .
Si aneu algun dia al lloc dels pescadors de Montgat i us asseieu als bancs del quiosc de la subhasta i amb un xic de paciència podreu veure la Mixina que vindrà fins a les vostres cames esperant unes carícies.